LES QUATRE HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

DESCRIPCIÓ:

Les quatre habilitats lingüístiques són: llegir, escriure, parlar i escoltar.

- Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir significa comprendre i, aquest fet té quatre implicacions (dites per Isabel Solé al 1982).

•  Llegir és un procés actiu ja que qui llegeix ha de construir el significat del text. Això vol dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs de l'autor i els objectius amb que s'enfronta.
•  Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu o finalitat. L’objectiu guia la lectura i determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control, moltes vegades inconscient, que també exercim sobre la lectura.
• Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix (el lector) ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap i, a més a més, ha d'adaptar-se el text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
• Llegir és un procés de predicció i inferència (l'habilitat de comprendre algun aspecte del text, a partir del significat de la resta, és a dir, a partir del context) contínua. La persona que llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això ho fa a partir d'algun element del text, dels seus coneixements i interessos i, a mesura que va llegint, va verificant o refutant aquestes hipòtesis, i si cal, elabora de noves per seguir llegint.

-Escriure: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. S’han de tenir presents diversos aspectes: els aspectes formals (cal·ligrafia, relació so-grafia i disposició en l’espai); els aspectes lingüístics (morfològics, lexicològics, sintàctics i semàntics) i els aspectes discursius (la tipologia textual o tipus de text; les propietats o característiques del text que fan referència a la coherència, la adequació, cohesió, correcció, i variació/estil/repertori; el procés d’escriptura o comprensió escrita que fa referència a planificar, redactar i revisar).

Així, vam treballar les característiques o propietats que ha de tenir un text/discurs i que, per tant, cal tenir-les en compte alhora d’escriure. Les característiques o propietats del text són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Si el text compleix totes aquestes característiques podem dir que es un text significatiu.

Hi ha les descriptives i les prescriptives. Les primeres són les que analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic i, les segones són les que determinaren les normes d’ús. Les descriptives engloben diversos termes: l’ adequació, la coherència i la cohesió. L’ adequació fa referència al grau d’adaptació d’un discurs a la seva situació comunicativa tenint en compte l’ interlocutor i el propòsit o objectiu. La coherència és la propietat del text que selecciona la informació més rellevant de la que no ho és. També estableix la relació lògica entre les diferents parts d’un discurs tenint en compte l’estructura lògics del discurs. I, la cohesió fa referència al conjunt de relacions o vincles de significat (connectors) que s’estableixen entre diversos elements o parts del text i que permeten al lector i al oient interpretar el text eficaçment. I, les prescriptives engloben dos termes: la correcció i la variació. La correcció fa referència a la norma explícita d’ús en una comunitat lingüístic de parlants. La variació fa referència ala qualitat dels trets estilístics i expressius d’un escrit d’acord amb determinats valors i actituds socials.

-Parlar: És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Per a l’assignatura de COED vam llegir-nos el llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest dóna una sèrie de consells que s’han de tenir en compte alhora de parlar en públic (sovint, aquests poden semblar obvis però és aquesta obvietat la que fa que ens sentim capaços de fer allò que està explicant el llibre) i ofereix diverses possibilitats i opcions per tal d’adaptar aquests consells a l’estil personal de cada persona. Aquest llibre vol mostrar-nos una visió positiva sobre l’acte de parlar en públic, ja que moltes vegades valorem les manifestacions orals com quelcom que ens fa patir, ens produeix angoixa però ens oblidem que és una oportunitat excel·lent per comunicar, persuadir i poder ensenyar als oients els teus coneixements sobre un tema. I, també, dóna molt èmfasi en deixar clar que sí que es pot aprendre a parlar en públic (a partir de mètodes i tècniques concretes, gestos estudiats, entre d’altres).

I, per tal de posar en pràctica els consells exposats en el llibre Com parlar bé en públic vam dur a terme una sèrie d’activitats: les exposicions del treball modular d’identitat i territori i, el bon comunicador; i la recitació oral d’un poema.

El treball modular d’identitat i territori consistia en fer parelles i cercar un tema. El tractament d’aquest tema havia de ser original i s’havia d’exposar en un màxim de deu minuts amb el suport TIC (prezi). Aquesta activitat la vaig dur a terme amb l’Anna Peralta i el tema triat va ser la por que envaeix els nens. Primerament, vam definir què és la por i vam citar les pors més comunes en els infants. Seguidament, vam aprofundir en les pors que vam considerar més rellevants i les que succeeixen amb més freqüència (la por a la foscor i la por a la separació). També, com a futurs mestres vam trobar interessant exposar unes pautes als companys per saber com hem de tractar les pors i què és el que no hem de fer. Per finalitzar la nostra exposició oral, vam compartir amb els companys de classe i els professors un vídeo que vam crear a partir d’una sèrie de preguntes que vam fer als alumnes de cinquè de primària de l’escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès.

 

I, el treball modular del bon comunicador consistia en fer grups i triar una persona coneguda, així aportant raons i explicant per què creiem que és un bon comunicador (pel que fa a la comunicació oral, escrita i digital). El meu grup estaba format per l’Aramara Ayala, la Laia Codina, l’Anna Peralta i jo mateixa, l’Andrea Alcántara i vam escollir l’Abert Espinosa.

Per últim la recitació del poema consistia en escollir un poema, el que tu volguessis i et sentissis més còmode, i recitar-lo davant la resta de companys de l’aula. Vaig triar un poema que el curs passat em va fascinar, “Dolç àngel de la mort” de Màrius Torres.

Així, per dur a terme aquestes activitats citades anteriorment vaig tenir molt presents aspectes que tractava el llibre Com parlar be en públic. Per exemple, vaig intentar controlar els nervis (que, sovint, m’influencien); vaig tenir molt en compte els quatre factors per què, qui, què i com (sobretot, en les exposicions orals i, en la recitació del poema vaig tenir molt present el factor qui); vaig intentar entonar bé i donar importància als quatre aspectes que estaven relacionats amb la veu: el volum, la velocitat, l’articulació i l’actitud, entre d’altres.

-Escoltar: És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment. Això comporta unes implicacions:

1. Saber escoltar i demanar un paper actiu i participatiu.
2. Respectar l’emissor i les idees que ell defensa.
3. Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. Saber descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.
5. Saber descobrir les idees principals del missatge.
6. Saber  reaccionar al missatge i parlar si és convenient quan acaba l'orador.

REFLEXIÓ:

Els éssers humans necessitem dominar les quatre habilitats lingüístiques per tal de comunicar-nos i expressar els nostres pensaments, opinions, sentiments, etc. Així, penso que s’hauria de transmetre els infants la importància que té saber escoltar, parlar, llegir i escriure i crear activitats per fomentar i potenciar aquestes habilitats lingüístiques (tal i com hem fet nosaltres, els estudiants de primer grau a la Universitat Blanquerna, amb les diverses activitats explicades anteriorment).

AMPLIACIÓ:
Per finalitzar, m’agradaria ensenyar-vos una aplicació del programa El Gran Dictat de TV3. Aquesta aplicació és un joc que es pot descarregar al iphone, android o ipad i serveix per practicar les quatre habilitats lingüístiques. Espero que us sigui d’utilitat!