jueves, 26 de diciembre de 2013

LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL


DESCRIPCIÓ:
Per treballar la comunicació audiovisual vam veure una entrevista feta a Guillermo Orozco. Així, va respondre a diverses preguntes i nosaltres havíem d’extreure les idees principals. Tot seguit, exposaré les diverses preguntes i les idees que jo vaig considerar més importants.

-Si tots som audiència pel sol fet de ser-ho es pot suposar que ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries? 
Per usar Internet hem de tenir uns coneixements, una sèrie d’habilitats amb els softwares; en canvi, la imatge (televisió i cinema) és molt universal. Creiem que sabem veure i interpretar allò que veiem però no és cert ja que en la televisió hi ha intencionalitat, posicions de la càmera, etc. que a simple vista no es veuen i requereixen un aprenentatge. Tot això són “trucs” que serveixen per fer-nos veure d’una manera o d’una altra la imatge. Així, la lent de la càmera selecciona la realitat, no veiem la realitat sinó veiem el que vol la càmera.

-Com s’hauria d’entendre l’educació en mitjans dins l’estructura escolar actual? Quins aspectes caldria considerar? Quin paper li hauria de correspondre a l’escola, a la família, i als mitjans de comunicació? 
Ell creu que la família, l’escola, els mitjans de comunicació, etc. intervenen en l’educació del nen. Però, la relació que s’estableix entre els nens i els joves i les pantalles està mediada per la família i l’escola ja que ambdues institucions tenen la responsabilitat d’educar-los. El que facin aquestes dues institucions socials afecta la relació que tenen els nens i joves amb les pantalles (per exemple, si els pares mai són a casa perquè treballen, els infants passaran més estona davant la televisió, el mòbil, etc. Per tant, el que fem a casa té una repercussió directa i determina el temps que passaran els infants davant les pantalles.

També, diu que hem de prendre consciència que els mitjans de comunicació també estan educant i la societat ha de recordar als mitjans de comunicació que estan fent aquesta funció i, això fa que hagin de ser responsables.

Creu que és important el fet que després de veure una pel·lícula ens mostrin com l’han gravat i, així l’audiència pot veure més enllà.

-Creu que l’educació en mitjans pot contribuir en els processos d’innovació educativa? 
Ell creu que no. Tot el que ve de la imatge l’usa el mestre com a complement del que diu amb paraules o del llibre. Per tant, és un element secundari. No és el mateix ensenyar a través d’un vídeo que mitjançant el llibre o les paraules del mestre, s’aprèn d’una manera diferent. Tots tenim la sensació (falsa) que  usem bé les tecnologies però aquest ús no va acompanyat d’una reflexió epistemològica ni educativa.

-Com es pot integrar l’educació en mitjans en un estructura escolar tant tradicional? Que caldria canviar per fer-ho possible? 
Cal fer una alfabetització visual i digital que permeti treure profit aquests mitjans. Hauríem de fer una prova que ens digués si dominem la comunicació visual i digital. Però, cal dir també que, nosaltres mateixos no ho aprenem tot, cal que els adults ens ajudin a saber usar les tecnologies.
Les noves generacions tenen més facilitats per utilitzar aquestes tecnologies però tot i així se’ls ha d’ensenyar les bases.

Un cop finalitzada la visualització de l’ entrevista, vam veure diversos anuncis i els vam analitzar. Vam posar èmfasi en intentar esbrinar quina intencionalitat hi havia darrera la imatge.


REFLEXIÓ:
La comunicació audiovisual és més important del que ens imaginem. Aquest avenç de les tecnologies ha fet que disposem d’un munt d’informació sense límit que ens arriba a través de diversos mitjans. Així, l’escola i la família hauria d’ensenyar els infants a seleccionar aquesta informació, ja que tota no és vàlida, hem de saber triar.
També, com ha dit Guillermo Orozco, el fet de ser audiència no significa que tinguem les capacitats necessàries per interpretar i veure totes les imatges. Per tant, hem de ser crítics, hem de saber analitzar la imatge per esbrinar la intencionalitat.
I, per últim dir que, com a futurs mestres hem d’estar conscienciats que vivim en una societat on la tecnologia és cada dia més important. Hem de saber usar-la i integrar-la dins l’aula.

AMPLIACIÓ:
M’agradaria compartir amb tots vosaltres un dels anuncis que vam visualitzar a l’aula. Es pot observar com al llarg de l’anunci canvien els colors, la música, etc. i això provoca un canvi en les emocions del receptor.
El que aparentment s’observa en l’anunci és que hi ha família que s’estima a un monstre però aquest creix i no hi ha suficient espai al cotxe. Per això, busquen una solució, comprar-se un cotxe nou que és el SEAT Altea XL. Però el que realment ens vol transmetre l’anunci és quelcom diferent: els nens creixen i, per definició, els pares no abandonen els seus fills. I, un cotxe segur i gran per les famílies actuals (on tots els fills puguin cabre) és el SEAT Altea XL.

No hay comentarios:

Publicar un comentario