LA DESCRIPCIÓ

DESCRIPCIÓ:

La descripció és una manera d’organitzar el discurs on el que es pretén és representar lingüísticament objectes, persones, paisatges, experiències, entre d’altres. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Podem diferenciar dues classes de descripció: la objectiva i la subjectiva. En la primera, l’autor és imparcial davant l’objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. En la segona, l’autor descriu l’objecte des de la seva perspectiva basant-se en allò que li suggereix a ell.

L’estructura dels textos descriptius pot variar si aquests no són científics però si ho són, han de seguir un ordre establert. Hi ha tres procediments ordenats: l’establiment del tema, la caracterització i la relació amb el món exterior. El primer fa referència a la presentació de l’objecte com un tot. El tema es pot instaurar des de l’ inici o bé, un cop enumerades les característiques. El segon fa referència a l’explicació de les qualitats, les propietats i les parts de l’objecte descrit. I, el tercer fa referència a la relació que hem d’establir entre l’objecte descrit i el món exterior, tant pel que fa a l’espai i el temps, com pel que a les associacions que es poden establir amb altres móns o objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

Per tal d’elaborar una descripció hem de seguir els següents passos: idear (explorar la situació), ordenar (esquema estructural), textualitzar (redacció del text). Primerament hem de conèixer la situació ja que tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació: la relació entre els interlocutors, el coneixement que suposadament comparteixen, etc. Un cop finalitzat el primer pas, hem d’ordenar totes les informacions que hem obtingut. I, finalment ens endinsarem a la redacció del text descriptiu, tenint en compte que en les descripcions subjectives i expressives s’usen molt les comparacions i les metàfores i, s’ha de fer una bona tria de les paraules que utilitzarem. Mentre redactem el text descriptiu, hem de tenir presents les següents tècniques descriptives: sintagmes nominals adjectivats, verbs en present o imperfecte d’indicatiu, paraules que descriuen impressions sensorials, terminologia, definicions, enumeracions, comparacions, metonímies, personificacions i al·literació.

Un cop explicada la descripció de manera teòrica, m’agradaria compartir amb vosaltres les activitats que vam fer a la classe de COED. Primerament, vam treballar les descripcions a partir de diverses cançons. Inividualment, mentre escoltaves la cançó havies d’escriure què era el que et suggeria, que et transmetia. I, després vam fer el mateix amb la poesia visual i la poesia.

Un cop finalitzada aquesta activitat i per treballar nosaltres mateixos les descripcions, vam fer dues activitats diferents. Una d’elles anomenada Qui ets tu? i consistia en descriure un company o una companya de classe a través d’una fotografia (en aquesta s’havia d’incloure un lema). Vaig decidir descriure la Mar, ja que des de l’inici del curs havia connectat molt bé amb ella. Vaig voler descriure a través dels seu ulls el seu caràcter alegre, optimista, esperançador que des d’un primer moment em va impactar.

I, l’altra activitat consistia en elaborar una altra descripció (del mateix company o companya o d’un altre) seguint el model que volguessim. Jo vaig optar per una narració per descriure la meva companya Anna Peralta.
                                              
                                                L'inici d'una amistat

12 d’octubre del 2013. Un dia molt esperat, ja que feia anys que somiava en anar a la Universitat, saber què se sentia a l’estar estudiant el que realment desitjava. De ben segur, començava una etapa nova: nous reptes, noves il·lusions i nous companys.

Al finalitzar la presentació on ens van informar què faríem i com funcionava la Universitat, vaig anar caminant al tren que em duia cap a casa. Estava perduda, no sabia en quin ferrocarril m’havia de pujar. Allà, al meu costat, hi havia una noia alta i esvelta, de cabells castanys llisos i amb uns ulls d’un color marró intents. Els seus llavis, carnosos i perfilats, ressaltaven gràcies a un pintallavis de color vermell. M’agradava com portava recollit el cabell, duia una trena agafada amb una pinça blau cel. La seva mirada, propera i dolça, em va transmetre bons sentiments. Així, vaig preguntar-li si em podia ajudar. Va somriure i va dirigir-me el camí. Aleshores, vaig optar per iniciar una conversa. Em va explicar quin grau cursaria (Educació Primària, com jo) i com es deia (Anna). A partir de llavors, vam iniciar una bonica relació.

Hores i hores vam estar xerrant sobre nosaltres, explicant-nos anècdotes i vivències personals. Sempre anàvem a la fleca que hi ha al costat de la Universitat i, menjàvem croquetes. Se’ns passava l’estona rapidíssim, ja que ens sentíem còmodes parlant l’una amb l’altra. És així com poc a poc, vaig anar coneixent-la, sabent com era i, em va obrir el seu cor.

Va explicar-me coses que em van sobtar. Ha viscut situacions realment dures al llarg de la seva vida i, sempre les ha afrontat amb un somriure. Com deia ella: “Andrea, el món continua i he de seguir lluitant”. Vaig saber que era una persona madura i amb molta fortalesa, no es rendia a la primera.

També, vaig esbrinar que era esportista perquè des de ben petita fa bàsquet i, a més a més, ensenya a nens i nenes d’ entre nou i onze anys aquest esport. Sempre em parlava dels “seus nens” (com ella els anomenava), de com eren i de l’orgull que sentia cap a ells. Aleshores, vaig conèixer a una noia més dolça, que estima als nens i el seu treball. Una persona que s’esforça perquè els que estan amb ella se sentin còmodes i feliços.

A més a més, és lluitadora, lluita pels seus somnis. L’Anna va anar a la manifestació per defensar la independència i, encara que va haver de superar obstacles que l’impedien anar, finalment va assistir. Així, va defensar el que realment creia que estava bé, els seus ideals sense importar l’opinió de la resta.  I, a més a més ha passat  proves, com ara la Selectivitat, per poder estudiar el que sempre ha desitjat i el que l’apassiona que, en aquest cas, és l’educació.

La seva personalitat, des d’un primer moment, em va agradar. Tot el que m’explicava i com ho feia, era realment d’admirar. Estava clar que des de l’ inici del curs tenia il·lusió per trobar noves companyes i fer amistat amb elles. L’Anna era la persona que més havia connectat amb mi, ens divertíem i ens sentíem bé estant juntes. Realment, començava un vincle que, de ben segur, ens marcaria a les dues; una amistat de veritat.

 

REFLEXIÓ:
El fet de treballar la descripció mitjançant aquestes activitats és interessant ja que, de ben segur, molts de nosaltres sempre que treballàvem la descripció a l’escola ho fèiem a partir d’escrits sense deixar volar la nostra imaginació i creativitat. Així, a COED hem pogut treballar la descripció però sempre deixant que cada persona pugui elaborar-la a la seva manera, tenint en compte els diversos models que existeixen.

A més a més, el fet d’exposar les fotografies de l’activitat Qui ets tu? davant la resta de companys i companyes de l’aula ens ha permès conèixer-nos més i millor entre nosaltres i saber quines són aquelles virtuts i aquells defectes que posseïm tots. També, ens hem sentit entusiasmats a l’observar les diferents descripcions fetes ja que en diverses ocasions comentàvem que no se’ns hagués ocorregut mai descriure un company així. Per tant, també aprens i t’enriqueixes de la imaginació i de la creativitat de la resta.
 

AMPLIACIÓ:

Per finalitzar, m’agradaria plasmar el famós quadre de Pablo Picasso, titulat Guernica. Penso que descriu meravellosament bé tant els fets de Guernica com la desesperació, el caos, la violència, etc. que es va viure durant la Guerra Civil Espanyola.