LES CONNOTACIONS DE LES PARAULES

DESCRIPCIÓ:

Els primers dies de classe de COED vam estar tractant el tema de la comunicació, què és i quins factors engloba. Així, vam dividir la classe per grups petits (d’unes cinc o sis persones) i vam llegir-nos diversos fragments d’uns llibres que parlaven sobre la comunicació.

Al meu grup ens va tocar “El regal de la comunicació”, article escrit per S. Serrano l’any 2003. Ens explica els diversos canvis i l’evolució que s’ha produït en el camp de la tecnologia fins el segle XXI. Mostra èmfasi en el fet que, actualment disposem de molta informació sense límit i, el fet d’accedir fàcilment a una gran quantitat de notícies, coneixements, etc. fa que també augmenti el nostre grau d’incertesa i d’independència de l’entorn. També, el fet que hi hagi tanta informació disponible a la xarxa fa que coneixem altres llocs del món, les seves cultures i la seva gent però també ens sentim fràgils, insegurs, amb incertesa ja que en qualsevol moment, fins i tot quan menys t’ho esperis, pot ocórrer quelcom que ens trenqui els esquemes. I, per finalitzar ens dóna una dada rellevant: avui en dia una persona en un sol dia pot estar en contacte amb la mateixa quantitat d’informació a la xarxa que podia tenir a l’abast durant tota la seva vida una persona que va viure a començament del segle XVIII.

A més a més, un cop acabada la lectura per grups i fet el resum extraient les idees principals del text, ens vam adonar que una paraula pot tenir diferents interpretacions. I, això ens va servir de pretext per parlar de les connotacions de les paraules. La connotació és el conjunt de significats subjectius que donem a una paraula (en contraposició de la denotació que és el conjunt de significats objectius que donem a un mot i, sovint, està identificat amb la definició del diccionari).

I, per aprofundir més en aquest vam fer el següent exercici: de manera individual vam haver de puntuar unes paraules del camp semàntic de la brutícia (brut, impur, infecte, llardós, merdós, porc i ronyós) de menys a més brut. Ens vam adonar que molts vam coincidir posant la mateixa puntuació a algunes paraules però amb altres no. Per tant, el significat d’una paraula pot variar segons la persona.
 

REFLEXIÓ:

Penso que les connotacions de les paraules són més importants del que sovint ens imaginem, ja que el que per nosaltres pot significar una paraula quan la pronunciem no és el mateix que pot significar per una altra. Així, abans de pronunciar una paraula hem de tenir en compte la persona o les persones que tenim davant nostre per tal d’evitar confusions, conflictes, etc.

També, cal tenir present que la mateixa paraula pot tenir significats diferents depenent del lloc on et trobis. Per exemple, la paraula burritos pels mexicans fa referència al seu menjar típic i pels argentins, els nens que no estudien.

 

AMPLIACIÓ:

Per finalitzar, m’agradaria compartir amb tots vosaltres un text escrit per Ramon Camats, professor de filosofia, de processos educatius i de dificultats d’aprenentatge a la Universitat de Lleida i, també professor de filosofia, psicologia i sociologia a l’IES Manuel de Montsuar. Aquest text està extret de: El sexe de les paraules [en línia] <<http://rcamats.wordpress.com/2011/03/07/el-sexe-de-les-paraules/>> [consulta: 23/12/13].

 “Una amiga m’ha fet a mans un conjunt de reflexions sobre el sexisme contingut en el llenguatge que ara em plau compartir amb vostès. Es tracta d’una enumeració de termes que mostren com les paraules, a banda de referir-se als objectes, situacions i relacions existents en el món, expressen molt més del que diuen. Això es fa evident a través del que anomenem «connotacions» dels termes. Així, el concepte «verd», a banda de referir-se a un color, indica l’esperança i la joventut. «Rosa» també és un color, i connota l’amor, la feminitat, etc. Però tot plegat són banalitats. On les connotacions són realment importants perquè revelen els valors d’una societat que han quallat en el llenguatge és en els noms que tenen doble gènere. Aleshores ens adonem que el masculí té un significat estàndard, neutre, de vegades fins i tot positiu, mentre que el seu corresponent femení sovint té connotacions negatives no simètriques.

Empro ara, lliurement, els exemples que m’han tramès: «Déu» es refereix al principi masculí, creador de l’univers, etc. «Deessa» té la connotació d’ésser mitològic, propi de cultures obsoletes i oblidades. «Home ambiciós» designa intuïtivament un individu emprenedor, pencaire, amb personalitat. «Dona ambiciosa», té la connotació d’interessada, harpia, xuclasang. «Aventurer» és un home agosarat, sense por. En canvi, «aventurera» suggereix el que hom anomena una dona fàcil. Encara un altre exemple: «cortesà» designa l’individu que forma part d’una cort reial, mentre que «cortesana», que en el seu moment designava la contrapart femenina, ara ha vist degenerat el seu significat i es refereix més aviat a una prostituta.

Avui celebrem el dia de la dona treballadora. Desgraciadament, encara hem de parlar de la discriminació que aquesta pateix arreu i de la necessitat d’establir mesures de discriminació positiva, de legislar per tal d’aconseguir la paritat en els càrrecs i la igualtat en els sous, etc. Tot plegat està molt bé però penso que, alhora, cal que també parem atenció al llenguatge. Aquest, entre altres coses, conté la sedimentació més dura de les nostres actituds i valors, i resulta molt difícil escapar a la forma de pensar a què ens obliga, car no podem pensar si no és amb paraules. Altrament dit: si no n’arranquem el prejudici i la misogínia no ens en sortirem mai.”